L'esgrima és un esport individual, de combat, on la condició física es desenvolupa conjuntament amb les capacitats coordinatives i amb un alt requeriment cognitiu durant l'execució de l'activitat. És a dir, l'esgrima és un esport en el que no tan sols desenvolupem les qualitats físiques, sinó que és una activitat física que ens obliga a desenvolupar la intel·ligència, atesa l'elevada component tàctica que hi ha en la seva pràctica.
L'esgrima és considerat un esport de combat, des de que a finals del segle XIX desapareixen les armes blanques al ser substituïdes per les armes de foc, que s'utilitzaven en duels per ofenses a l'honor o desafiaments.
Des dels orígens dels Jocs Olímpics, l'any 1896, l'esgrima sempre ha estat present, tot i que sembli un esport poc conegut té molta difusió en altres països, abans i ara: França, Itàlia, Alemanya.
Però els orígens de l'esgrima es remunten a milers d'anys abans de la nostra era. El domini de les armes ja era conegut a la Xina de fa 40 segles, a Egipte, a Grècia i a l'Imperi Romà.
L'esgrima és l'art de tocar sense ser tocat, l'art d'enganyar al contrari per tocar-li.
Potencia la concentració, la velocitat, l'equilibri i la coordinació. Agilitza els reflexes i aguditza la intel·ligència, desenvolupant les capacitats físiques i cognitives.
Qui practica l'esgrima és un esgrimidor o un tirador, el professor serà un mestre d'armes i el lloc on cal anar per aprendre és la sala d'armes.
A Catalunya, com a la resta d'Espanya, per motius ja superats, l'esgrima ha patit un gran endarreriment en la seva pràctica -i sobretot en la seva coneixença- en relació a d'altres països europeus . Aquest desconeixement, lligat als tòpics que han envoltat aquest esport i a una certa temença pel material emprat, han fet que en certs àmbits educatius l'esgrima s'hagi allunyat de l'entorn escolar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario