domingo, 3 de junio de 2007

Per què un taller d'esgrima?


Dins del projecte educatiu de moltes escoles hi ha la tradició de celebrar la setmana cultural i / o esportiva, per tal de gaudir i potenciar les diferents manifestacions culturals o esportives. Amb aquest taller pretenem introduir als alumnes en el coneixement de l'esport de l'esgrima mitjançant l'adaptació de material específic i alternatiu. L'esgrima planteja als alumnes situacions noves de gran riquesa motriu, a més a més de tota una sèrie de característiques molt positives com:
Alt grau de motivació.
Varietat de possibilitats.
Sociabilitat.
Canalització de l'agressivitat.
Desenvolupament de les capacitats físiques i cognitives.
Autocontrol

Possibilitat de participar l'alumne amb discapacitat física
La proposta és de realitzar el taller amb sabres d'escuma i altre material alternatiu. Això permet que els alumnes no es facin mal en cap cas, que sigui accessible econòmicament i que el treball pugui ser més variat i lúdic que amb armes convencionals.

Amb la utilització d'aquest material realitzarem una sèrie d'adaptacions en l'esport perquè sigui més fàcil d'entendre tant pels alumnes com pels mestres interessats.

Mitjançant aquest taller els nens i nenes aprendran a conèixer de forma lúdica:

  • Els antecedents històrics i l'evolució de l'esgrima.
  • Les armes i indumentària bàsica.
  • Les tècniques i reglament bàsic.

Les sessions seran evidentment pràctiques però l'alumne tindrà un dossier amb els continguts propis de la iniciació a l'esgrima.

Què és l'esgrima?


L'esgrima és un esport individual, de combat, on la condició física es desenvolupa conjuntament amb les capacitats coordinatives i amb un alt requeriment cognitiu durant l'execució de l'activitat. És a dir, l'esgrima és un esport en el que no tan sols desenvolupem les qualitats físiques, sinó que és una activitat física que ens obliga a desenvolupar la intel·ligència, atesa l'elevada component tàctica que hi ha en la seva pràctica.

L'esgrima és considerat un esport de combat, des de que a finals del segle XIX desapareixen les armes blanques al ser substituïdes per les armes de foc, que s'utilitzaven en duels per ofenses a l'honor o desafiaments.

Des dels orígens dels Jocs Olímpics, l'any 1896, l'esgrima sempre ha estat present, tot i que sembli un esport poc conegut té molta difusió en altres països, abans i ara: França, Itàlia, Alemanya.
Però els orígens de l'esgrima es remunten a milers d'anys abans de la nostra era. El domini de les armes ja era conegut a la Xina de fa 40 segles, a Egipte, a Grècia i a l'Imperi Romà.

L'esgrima és l'art de tocar sense ser tocat, l'art d'enganyar al contrari per tocar-li.

Potencia la concentració, la velocitat, l'equilibri i la coordinació. Agilitza els reflexes i aguditza la intel·ligència, desenvolupant les capacitats físiques i cognitives.

Qui practica l'esgrima és un esgrimidor o un tirador, el professor serà un mestre d'armes i el lloc on cal anar per aprendre és la sala d'armes.

A Catalunya, com a la resta d'Espanya, per motius ja superats, l'esgrima ha patit un gran endarreriment en la seva pràctica -i sobretot en la seva coneixença- en relació a d'altres països europeus . Aquest desconeixement, lligat als tòpics que han envoltat aquest esport i a una certa temença pel material emprat, han fet que en certs àmbits educatius l'esgrima s'hagi allunyat de l'entorn escolar.

Material alternatiu


L'esgrima està evolucionant.
En els darrers anys, s'està desenvolupant l'adaptació del material específic de l'esgrima de competició als requeriments d'una activitat d'iniciació, amb edats infantils i instal·lacions no especialitzades.
  • Substitució de materials "durs" com l'acer i alumini per altres de tous: escuma semirígida o plàstic, totalment innocus i segurs.
  • Disminució de les dimensions i el pes de les armes, possibilitant un aprenentatge de la tècnica als més petits sense sobrecàrregues.
  • Tot això permet un alleugeriment de les proteccions necessàries, millorant la dinàmica de les sessions d'entrenament.
  • Eliminació de complicats mecanismes electrònics de senyalització de tocats.
  • S'està treballant en la possibilitat de que aviat el material adaptat incorpori un senzill sonador acústic per marcar els tocats.

    Fitxes
     

Objectius generals


L'esgrima és un esport individual, de combat, i d'implement. No existint contacte físic entre els rivals, la rivalitat queda categòricament exclosa, quedant l'habilitat com a principal recurs dels tiradors.
Es tracta d'un esport molt equilibrat, on es desenvolupen els àmbits físic-cordinatiu, cognitiu, i moral-social dels nois i noies, sense que cap d'ells quedi exclòs.

Àmbit físic-coordinatiu
Les habilitats esportives requerides (i apreses) en esgrima impliquen una millora de la velocitat (gestual i de reacció), la força i la resistència, lligat a un ampli ventall de capacitats coordinatives.
Aquestes no es limiten a l'aprenentatge monòton de moviments i esquemes posturals realitzats amb l'arma, sinó que s'enriqueixen amb un context de variabilitat espai-temporal, anticipació i adaptació motora, ja que el rival està en moviment i en constant interacció amb nosaltres.
A més, evidentment, l'ús d'un implement (arma) amb el que realitzar tasques de coordinació fina, ens potencia enormement la destresa i la coordinació òculo-manual.
En definitiva, l'agilitat general es veu incrementada gràcies a la pràctica de l'esgrima, ja que pràcticament totes les qualitats físiques i coordinatives hi són exercitades.

Àmbit cognitiu
S'ha parlat de l'esgrima com "escacs en moviment". La forta component tàctica obliga a la presa constant de decisions ràpides i encertades, el que aguditza la capacitat d'anàlisi i la determinació personal.

Àmbit social
En l'assalt, els nois i noies aprenen a canalitzar energies que, tant per excés o per defecte, no afloren encara constructivament, ajudant-los a modelar un caràcter sòlid i sa.
A més a més, una de les prioritats de treball de l'esgrima (especialment en edat escolar) és fomentar un exquisit respecte pels rivals i per les normes, previ a assumir el repte d'aprendre a guanyar i aprendre a perdre. L'esgrima, com a esport de combat amb implement, ofereix el context ideal per fomentar aquests hàbits.

Metodologia del taller


El taller d'iniciació a l'esgrima s'inicia amb una activitat jugada, on s'exerciti de forma general alguna capacitat coordinativa implicada en les diferents tècniques de l'esgrima.
Posteriorment es practiquen les tècniques de cames i els esquemes posturals on es basa l'esgrima. Després, col·lectivament o per parelles, s'ensenyen o es practiquen els recursos tècnics.

Finalment, es realitzen assalts, limitant la tècnica disponible si es vol reforçar algun aspecte tàctic, o lliures si es vol integrar el que s'ha après.

Cal dir que, en la línia d'adaptació dels esports a les edats infantils, no només adaptarem el material per fer-lo més segur i manejable, sinó que també ho farem amb el reglament, reforçant allò que pot ser assimilar plenament per un infant de primària.

Les sessions són evidentment pràctiques, però també es poden introduir explicacions teòriques sobre temes relacionats amb la pràctica de l'esgrima, com per exemple l'equipament necessari (careta, guants, vestit) o les armes principals (floret, espasa i sabre).

Cada cicle disposa d'un quadern fotocopiable amb els continguts propis del taller i l'avaluació corresponent.

Taller per a 20 nens/es de 1er a 6è de primària.

El taller està dissenyat per a un curset d'iniciació de 2 a 6 hores per grup (aproximadament)

Material:

  • 20 sabrescumes
  • 10 floretescumes o florets amb sonador
  • 2 caretes
  • Les tres armes reglamentaries
  • Equip complet d'esgrimidor/a
  • Monitor/a de la Federació Catalana d'Esgrima o en el seu cas mestre/a motivat per l'activitat (jo mateixa)
  • L'INEFC realitza cada any cursos d'estiu