Objectius generals

L'esgrima és un esport individual, de combat, i d'implement. No existint contacte físic entre els rivals, la rivalitat queda categòricament exclosa, quedant l'habilitat com a principal recurs dels tiradors.
Es tracta d'un esport molt equilibrat, on es desenvolupen els àmbits físic-cordinatiu, cognitiu, i moral-social dels nois i noies, sense que cap d'ells quedi exclòs.

Àmbit físic-coordinatiu
Les habilitats esportives requerides (i apreses) en esgrima impliquen una millora de la velocitat (gestual i de reacció), la força i la resistència, lligat a un ampli ventall de capacitats coordinatives.
Aquestes no es limiten a l'aprenentatge monòton de moviments i esquemes posturals realitzats amb l'arma, sinó que s'enriqueixen amb un context de variabilitat espai-temporal, anticipació i adaptació motora, ja que el rival està en moviment i en constant interacció amb nosaltres.
A més, evidentment, l'ús d'un implement (arma) amb el que realitzar tasques de coordinació fina, ens potencia enormement la destresa i la coordinació òculo-manual.
En definitiva, l'agilitat general es veu incrementada gràcies a la pràctica de l'esgrima, ja que pràcticament totes les qualitats físiques i coordinatives hi són exercitades.

Àmbit cognitiu
S'ha parlat de l'esgrima com "escacs en moviment". La forta component tàctica obliga a la presa constant de decisions ràpides i encertades, el que aguditza la capacitat d'anàlisi i la determinació personal.

Àmbit social
En l'assalt, els nois i noies aprenen a canalitzar energies que, tant per excés o per defecte, no afloren encara constructivament, ajudant-los a modelar un caràcter sòlid i sa.
A més a més, una de les prioritats de treball de l'esgrima (especialment en edat escolar) és fomentar un exquisit respecte pels rivals i per les normes, previ a assumir el repte d'aprendre a guanyar i aprendre a perdre. L'esgrima, com a esport de combat amb implement, ofereix el context ideal per fomentar aquests hàbits.